«aquella que miente, que ya sea que la mentira paresca en alguna parte hutil, allega·se a verdat, como ella es dicha por la boca tuya o por otra; como callar verdat es gran locura, e parlar verdat es gran sabieza. Casidorus dize: e como es flaca cosa menospreçiar verdat, e verdat es toda via buena, si no es mesclada con mentira. Las palabras d·aquel que dize segunt verdat,»