«e se os alexa / quanto·mas el desplazer / que os atormenta e arguye / con su quexa.§ Si fasta el mismo pesar / al fauor de·la sperança / se desfaze / e acomete de alegrar / mas a vezes da folgança / que os aplaze.§ Que fara el viuo fauor / do la sperança contina / que ya tiene / tan cerca de si el dulçor / que »