natura

Tots els trobats: 0
Pàgina 30 de 35, es mostren 20 registres d'un total de 684, començant en el registre 581, acabant en el 600
Mot Accepció Frase Situació
natura 3
mucho vale mas que sean enxeridas de otros majuelos o sarmjentos de buena | natura |. E todas las dichas cosas. es a·saber el tajar entre dos tierras.
B-Agricultura-102v (1400-60) Ampliar
natura 3
que sea. ca en vna verga se pueden fazer muchos enxiertos de diuersas | naturas |. Empero deues guardar que la rama o verga que querras enxerir que ayas
B-Agricultura-110v (1400-60) Ampliar
natura 3
E sepas que yo no podria recordar todos los linajes njn todas las | naturas | de·los figos. mas deue te bastar que tu sepas la manera que
B-Agricultura-116r (1400-60) Ampliar
natura 3
martinencas e de semblantes que vienen en optoñyo. Qual se quier planta o | natura | de figueras quiere e requjere que sea muchas vegadas cauada en·el tiempo
B-Agricultura-116r (1400-60) Ampliar
natura 3
linage de figueras. E solamente deues saber esta differençia. que de todas las | naturas | de·los figos que hombre escoge para secar son mejores los figos blancos.
B-Agricultura-116r (1400-60) Ampliar
natura 3
e caher de la figuera antes de tiempo. E aquesto requiere mucho vna | natura | de figos que habundan mucho en·las partidas de Vesuldia. e en·el
B-Agricultura-116v (1400-60) Ampliar
natura 3
seran del medio lugar de·la figuera asuso. Si la figuera es de | natura | que faga los figos tempranos e quieres que·los faga tardanos tu le
B-Agricultura-117v (1400-60) Ampliar
natura 3
del vaso non podran bolar. e cremar se han todas forçada mente. Aquesta | natura | de papallons aman mucho la lumbre. e fazen grant dañyo a vestiduras e
B-Agricultura-135v (1400-60) Ampliar
natura 3
vn poco. asy çeuada como trigo o legumbres o otras simjentes de diuersas | naturas |. E cubren la simjente ligeramente. e no han cura mas avant de regar
B-Agricultura-154r (1400-60) Ampliar
natura 3
que fallaran humjda e que el sol non la avra quemada. de aquella | natura | de simjente sembraran. presumjentes que aquella simjente atal fructifficara. e que·la qu·
B-Agricultura-154r (1400-60) Ampliar
natura 3
las berças redondas o de·la col que viene de Alexandria. Empero toda | natura | de nabos quiere que la tierra sea bien e muchas vezes cauada e
B-Agricultura-156v (1400-60) Ampliar
natura 3
Asy mesmo en aqueste mes podras sembrar çeuada canterinj. para ferratge. ca es | natura | de ordio que se faze temprano. e qujere tierra bien labrada. e estercolada.
B-Agricultura-171r (1400-60) Ampliar
natura 3
que sean estrañyas e contrarias. es a saber que non sean de su | natura |. e de yeruas que ayan las fojas anchas. e de todos arboles o
B-Agricultura-171v (1400-60) Ampliar
natura 3
setiembre quasi en·la entrada del otro mes podras sembrar tuberas. que son | natura | de arboles en·las partidas de Calabria o de Roma. mas en aquestas
B-Agricultura-173v (1400-60) Ampliar
natura 3
semblantes. mas no fallo que sea arbol. por que segunt la materia e | natura | qu·el libro dize que es arbol. presumo que son njspoleros e njspolas.§
B-Agricultura-174r (1400-60) Ampliar
natura 3
la tierra magra. Non ha otra simjente que pueda mejor leuar que aquesta | natura | de çeuada. por razon de·la su magreza. por que en campo que
B-Agricultura-176r (1400-60) Ampliar
natura 3
altea. yo non la conosco. bien conosco maluj blanch sy es de aquesta | natura |. E que ende tomes las fojas o la cañya tiernas o las rayzes
B-Agricultura-186v (1400-60) Ampliar
natura 3
aqueste ganado pasçiendo las yeruas e sus ramas tiernas. Mucho aprouecha a aquesta | natura | de ganado. e les tira grant fastio e enojo. muchas vezes les lançaras
B-Agricultura-202v (1400-60) Ampliar
natura 3
poll que es dicho populus. e los salzes es que ay de tres | naturas |. El poll es dicho alnus e es nesçesario a·las obras. Si el
B-Agricultura-204r (1400-60) Ampliar
natura 3
espirar de fuera se compodreçe y buelue en esta dicha dolencia segun la | natura | o qualidad de·los humores que reynan o son mas en su cuerpo
B-Albeytería-027v (1499) Ampliar
Pàgina 30 de 35, es mostren 20 registres d'un total de 684, començant en el registre 581, acabant en el 600