fustería

Derivado de fusta, del latín FUSTAM, alteración de FUSTEM, 'bastón, garrote'.
Nebrija Ø
  • 1
    sust. fem.
    Taller donde se labra madera. (Usado como apelativo de una calle de Zaragoza situada en el barrio de la morería).
    Exemples
    • «vezino de·la dita ciudat de Çaragoça sitiada en·la carrera de·la | fusteria | de·la moreria de·la dita ciudat. Que confruenta de·la una» [A-Rentas2-025v (1417)];
      Ampliar
    • «con la carrera clamada del cosso et con la dita carrera de·la | fusteria | por do han entrada et sallida las ditas tienda et casas. Por» [A-Rentas2-028r (1417)];
      Ampliar
    • «trehudo perpetuo Garcia Granyen soguero vezino de Çaragoça sitiada en·la carrera de·la | fusteria | de·la moreria de·la dita ciudat. Que afruenta de·la una» [A-Rentas2-039r (1417)];
      Ampliar
    • «dytos herederos de Mahoma Anajar tienen et possiden otra tienda sitiada en la dita | fusteria | . Que confruenta de·la vna part con tienda de Aly de Rondi et de» [A-Rentas2-056r (1417)];
      Ampliar
    Distribució  A: 44;
Formes
fusteria (43), fusterja (1);
Variants formals
fusteria (44);
1a. doc. DCECH: s.f. (CORDE: Ø)
1a. doc. DICCA-XV 1417
Freq. abs. 44
Freq. rel. 0,251/10.000
Família etimològica
FUSTIS: desfustar, dulcefuste, enfustado -a, fusta, fuste, fustería, fustero -a;