habitador -ora

Derivado de habitar, tomado del latín habitare, 'habitar, vivir'.
Nebrija Ø
  • 1
    adj./sust. masc./fem.
    [Persona] que reside en un lugar.
    Relacions sinonímiques
    morador -ora;
    Variants lèxiques
    habitante;
    Exemples
    • «no·yde era prouehido facilment se poria segujr a·la dita ciudat e | habitadores | de aquella e generalment a·toda la gent strangera en·la dita ciudat» [A-Cancillería-2575:181r (1425)];
      Ampliar
    • «la puridat del ayre. Conujene a·saber que si los cuerpos de·los | habitadores | han buena color e han sinçeridat e firmeza de cabeça e buenos ojos» [B-Agricultura-006v (1400-60)];
      Ampliar
    • «perdida. la qual dio nombre al Adriatico mar ya nombrado. sus | habitadores | tomo de·los samios que alla passaron para poblar. asento vn aue» [D-TratRoma-006v (1498)];
      Ampliar
    • «grand fermosura. § Pves franqueza es sennora / de muchas otras bondades / alli es | abitadora | / aca por demas andades / con bondat et con nobleza / alli es do» [E-CancEstúñiga-069r (1460-63)];
      Ampliar
    Distribució  A: 91; B: 2; C: 5; D: 3;
Formes
abitadora (1), habitador (28), habitadora (1), habitadoras (1), habitadores (67), habjtador (1), haujtadores (2);
Variants formals
abitador -ora (2), habitador -ora (97), havitador -ora (2);
1a. doc. DCECH: s.f. (CORDE: 1247)
1a. doc. DICCA-XV 1400-60
Freq. abs. 101
Freq. rel. 0,575/10.000
Família etimològica
HABERE: avolidad, deshabitado -a, evad, exhibiente, exhibir, habedero -a, habedor -ora, haber1, haber2, haberío, habiente, hábil, habilidad, habitable, habitación, habitador -ora, habitante, habitar, hábito, habitualmente, habituar, inhábil, inhabilidad, inhabilitación, inhabitable, inhibición, inhibir, malaltía, malatía, prebenda, prohibición, prohibir, ratihabición;