judería

Derivado de judío, del latín IUDAEUM, 'judío', y este del hebreo yĕhudi, derivado del antropónimo yĕhudāh 'Judá'.
Nebrija (Lex1, 1492): Judaismus. i. por la juderia.
Nebrija (Voc1, ca. 1495 y Voc2, 1513): Juderia aiuntamiento de judios. iudaismus.
  • 1
    sust. fem.
    Barrio de una población donde viven los judíos.
    Exemples
    • «y seys dineros. § Item costaron reparar los cimientos del muro de·la | juderia | quaranta y siet sueldos y tres dineros. § Item pagaron al inquiridor del» [A-Aljamía-04-03 (1400)];
      Ampliar
    • «Maria de agosto por razon de vnas eras sitias al coso cerca la | juderja | de·la dita ciudat con albaran. § Item recibio el dito bayle de» [A-Rentas1-015r (1412)];
      Ampliar
    • «a·la puerta o casa de vuestra habitacion o al castiello de·la | juderia | de·la dita ciudat de Çaragoça casa et castiello. Et alli tendremos» [A-Sástago-211:060 (1459)];
      Ampliar
    • «con todos aquellos que no peleauan pusieron arriba en·el pomerio de la | juderia | porque alla muy pocas vezes llegauan las piedras. la otra gente mas» [D-ViajeTSanta-168r (1498)];
      Ampliar
    Distribució  A: 41; C: 4;
Formes
iuderia (1), juderia (38), juderja (6);
Variants formals
juderia (45);
1a. doc. DCECH: 1220-50 (CORDE: 1236-46)
1a. doc. DICCA-XV 1400
Freq. abs. 45
Freq. rel. 0,256/10.000
Família etimològica
Iuda: judaico -a, judaísmo, judaizar, judería, judía, judío -a, meyudí;