mastegar

Tomado del catalán mastegar, del latín MASTICARE, 'masticar'.
Nebrija Ø
  • 1
    verbo trans.
    Deshacer <una persona o un animal> [algo] con los dientes.
    Relacions sinonímiques
    roer, rosegar;
    Variants lèxiques
    mascar;
    Exemples
    • «la brida. Es prouechosa poner en·el de·la sauina porque la | mastegue | . Tan bien vale mucho en esta dolencia trigo bien cozido. puesto» [B-Albeytería-021v (1499)];
      Ampliar
    Distribució  B: 1;
Formes
mastegue (1);
Variants formals
mastegar (1);
1a. doc. DCECH: Ø (CORDE: 1376-96)
1a. doc. DICCA-XV 1499
Freq. abs. 1
Freq. rel. 0,00570/10.000
Família etimològica
MASTICARE: mascar, mastegar;