penedir

Del latín PAENITERE, 'disgustar, causar arrepentimiento'.
Nebrija Ø
  • 1
    verbo intrans./pron.
    Sentir <una persona> pesar por [haber hecho algo].
    Relacions sinonímiques
    arrepentir, repentir;
    Exemples
    • «y muertos de algunos d·ellos. ahun que no se fue a | penedir | a Roma el conde de Tholosa por esso ni salio del fecho saluo» [D-CronAragón-063r (1499)];
      Ampliar
    • «danyo / mas pensat por sentimiento / no m·enganyo. § Senyora si | penedir | / a todos bien pareciese / hora es qu·el buen servir» [E-CancPalacio-044r (1440-60)];
      Ampliar
    • «Senyora quando pensedes / el buen amor que tenedes / se que vos | penediredes | / de que m·ayades perdido. § Senyora quando cansedes / de fer» [E-CancPalacio-162r (1440-60)];
      Ampliar
    • «vaso que tenia de miel.§ El fruto de·las cosas incogitadas es el | penedir | .§ Habitaua en vna ciudad vn hermitaño muy deuoto. al qual mandaua cada dia » [E-Exemplario-067r (1493)];
      Ampliar
    Distribució  C: 1; D: 3;
Formes
penedir (3), penediredes (1);
Variants formals
penedir (4);
1a. doc. DCECH: Ø (CORDE: 1376-96)
1a. doc. DICCA-XV 1440-60
Freq. abs. 4
Freq. rel. 0,0228/10.000
Família etimològica
PAENITERE: arrepentimiento, arrepentir, esrepentir, impenitencia, impenitente, pendencia, penedir, penitencia, penitencial, penitenciaría, penitenciario, penitente, penuria, repentimiento, repentir;