abadía

Del latín ABBATIAM, derivado de ABBAS, y este del griego abbâ, a su vez del siriaco abbā, 'padre'.

Nebrija (Lex1, 1492): *Abbatia .ae. ex syrisca lingua interpretatur pater.
Nebrija (Voc1, ca. 1495 y Voc2, 1513): Abadia dignidad de aquestos [abad y abadessa]. abbatia .ae.
  • 1
    sust. fem.
    Iglesia, monasterio o territorio en que ejerce su jurisdicción un abad o una abadesa.
    Exemples
    • «rendas e censos a el pertenescientes por causa e razon de·la dicha | abadia | e segundo es stado acostumbrado a·los otros abades sus predecessores responder.» [A-Cancillería-2584:049v (1438)];
      Ampliar
    • «far. La qual por nuestro santo padre es stada prouehida de·la | abbadia | de Casouas metiesseys o meter fiziesseys en corporal possession o quasi de·la» [A-Cancillería-2538:006r (1446)];
      Ampliar
    • «entre dona Ysabel de Vrrea de vna part e Ysabel de Gayan de·la otra sobre la | abbadia | de Casuas del orden de cistells se ministre justicia sin comport alguno segund» [A-Cancillería-2543:043v (1448)];
      Ampliar
    • «dito Jucen Abempesat sitiadas en·la dita villa que afruentan con casas de·la | abadia | e con casas que fueron de Leon Figaruel e con carreras publicas. Item» [A-Sástago-211:020 (1459)];
      Ampliar
    Distribució  A: 8;
Formes
abadia (3), abbadia (5);
Variants formals
abadia (3), abbadia (5);
1a. doc. DCECH: 1220-50 (CORDE: 1256-63)
1a. doc. DICCA-XV 1438
Freq. abs. 8
Freq. rel. 0,0456/10.000
Família etimològica
ABBAS: abad, abadesa, abadía, abadiado;