tinte

Tomado del catalán tint, del latín tardío TINCTUM, part. pas. de TINGERE, 'empapar, teñir'.
Nebrija (Lex1, 1492): Ø
Nebrija (Voc1, ca. 1495): Tinte de tintor. cortina .ae.
Nebrija (Voc2, 1513): Tinte de tintor. c[o]rtina .ae. ahenum .i.
  • 1
    sust. masc.
    Taller donde se da color a las telas.
    Variants lèxiques
    tintorería;
    Exemples
    • «dito dia de sant Miguel por razon de vnas casas sitias a·los | tintes | d·alla del dito puent. § Item recibio el dito bayle de·los» [A-Rentas1-015v (1412)];
      Ampliar
    Distribució  A: 1;
Formes
tintes (1);
Variants formals
tinte (1);
1a. doc. DCECH: 1495 (CORDE: 1400)
1a. doc. DICCA-XV 1412
Freq. abs. 1
Freq. rel. 0,00570/10.000
Família etimològica
TINGERE: distinción, distinguir, distintamente, distinto -a, indistintamente, teñir, tinta, tintado -a, tinte, tinto -a, tintoreria, tintorero -a, tintura;