triplicar

Tomado del latín triplicare, derivado de triplus, 'triple', y este derivado de tres.
Nebrija (Lex1, 1492): *Triplico. as. aui. por trasdoblar actiuum .i.
Nebrija (Voc1, ca. 1495 y Voc2, 1513): Ø
  • 1
    verbo trans.
    Dar <una persona> respuesta ante un tribunal a [un escrito de réplica].
    Exemples
    • «albaranes de paga e de recepta e de difinjmjentos atorgar e fazer replicar | terplicar | lit o lites atestar. Prometient hauer por firme e agradable e seguro» [A-Sástago-151:020 (1427)];
      Ampliar
    • «fuera de judicio. E demandar responder deffender excebir conuenjr e conuenjr replicar | trjplicar | lit o lites contestar. E las ditas casas tener possedir e spleytar» [A-Sástago-185:020 (1447)];
      Ampliar
    • «e bastant poder de demandar responder deffender excebir conuenjr reconuenjr replicar | triplicar | protestar confessar e emologar lit o lites contestar sentencja o sentencjas assi» [A-Sástago-192:230 (1450)];
      Ampliar
    Distribució  A: 3;
Formes
terplicar (1), triplicar (1), trjplicar (1);
Variants formals
terplicar (1), triplicar (2);
1a. doc. DCECH: s.f. (CORDE 1250)
1a. doc. DICCA-XV 1427
Freq. abs. 3
Freq. rel. 0,0171/10.000
Família etimològica
TRES: atrabajar, ter maximus, tercenel, terceramente, tercería, tercero -a, terciano -a, terciar, tercio -a, terdecimus -a -um, ternal, tertius -a -um, trabajado -a, trabajador -ora, trabajante, trabajar, trabajo, trabajoso -a, treballar, treballo, trébol, trece, treceno -a, trecentesimus -a -um, treinta, treintanario, treinteno -a, trenzar, tres, trescientos -as, tresmesor, trestiga, treza, triángulo, triario, tribalio -a, tridente, trienio, trifera, trifolium -ii, trigesimus -a -um, triminal, trinidad, trino -a, triplicar, tripolitano -a, trismegistus -a -um, veintitrés, vintetreseno -a;