culmen

Tomado del latín culmen, ‘cumbre’.
Nebrija (Lex1, 1492): *Culmen .inis. por la cumbre.
Nebrija (Voc1, ca. 1495 y Voc2, 1513): Ø
  • 1
    sust. fem.
    Grado máximo a que puede llegar algo.
    Relacions sinonímiques
    extremo;
    Variants lèxiques
    cumbre;
    Exemples
    • «don Karlos primogenito d·Aragon de gloriosa recordança del presente siglo priuar. cuya | culmen | de·las morales e intellectuales uirtudes en su seno folgança toman. Tal que » [E-CartasReyes-004r (1480)];
      Ampliar
    Distribució  D: 1;
Formes
culmen (1);
Variants formals
culmen (1);
1a. doc. DCECH: Ø (CORDE: 1427-28)
1a. doc. DICCA-XV 1480
Freq. abs. 1
Freq. rel. 0,00570/10.000
Família etimològica
CULMEN: culmen, cumbre;