Probablemente del latín INQUINARE, ‘manchar, corromper’.
Nebrija (Lex1, 1492): Exulcero .as .aui. por enconar la llaga. actiuum .i.
Nebrija (Voc1, ca. 1495 y Voc2, 1513): Enconar. contagio inficere. Enconar la llaga. ulcero .as. exulcero .as.
Formes
encona (2);
Variants formals
enconar (2);
1a. doc. DCECH:
1230-50 (CORDE: 1236-46)
1a. doc. DICCA-XV
1445-52
Freq. abs.
2
Freq. rel.
0,00895/10.000
Família etimològica
INQUINARE: coinquinar, enconado -a, enconar, inquinar;