Derivado de manar, del latín MANARE, ‘brotar’.
Nebrija Ø
Formes
manante (4);
Variants formals
manante (4);
1a. doc. DCECH:
1395 (CORDE: 1350)
1a. doc. DICCA-XV
1468
Freq. abs.
4
Freq. rel.
0,0228/10.000
Família etimològica
MANARE: emanadero -a, emanar, manante, manar1;