maurar

Tomado del catalán maurar, del latín MACERARE, ‘ablandar humedeciendo’.
Nebrija Ø
  • 1
    verbo trans.
    Hacer <una persona> más blando [algo] golpeándolo repetidamente.
    Exemples
    • «calçina fara dapno a·la aixa o cuchillo. conosçeras que non es bien | maurada | njn mezclada. E tornar la has a maurar tanto fasta que·la aixa » [B-Agricultura-018v (1400-60)];
      Ampliar
    • «conosçeras que non es bien maurada njn mezclada. E tornar la has a | maurar | tanto fasta que·la aixa o el cuchillo non falle en·la calçina » [B-Agricultura-018v (1400-60)];
      Ampliar
    • «de tierra cocha al sol e bien secada. e la pasta sea bien | maurada |. mas non conujene que sea cocha al fuego njn envernjçada. E sea fecho » [B-Agricultura-150v (1400-60)];
      Ampliar
    Distribució  B: 3;
Formes
maurada (2), maurar (1);
Variants formals
maurar (3);
1a. doc. DCECH: Ø (CORDE: 1400)
1a. doc. DICCA-XV 1400-60
Freq. abs. 3
Freq. rel. 0,0171/10.000
Família etimològica
MACERARE: macerar, maurar;