volens -tis
1
adj. lat.
De grado, de manera voluntaria.
Exemples
«lugar este preuilegio despues de tres amonestaciones o requestas. Glosa sobre el verbo | uolencium | . dize: quiça no entendio de·los religiosos los quales segun los statutos de» [C-SumaConfesión-008r (1492)];
Ampliar
Distribució
C: 1;
Formes
uolencium (1);
Variants formals
volens -cis (1);
1a. doc. DICCA-XV
1492
Freq. abs.
1
Freq. rel.
0,00448
/
10.000