bracero -a

Derivado de braço, del latín BRACCHIUM, 'brazo'.
Nebrija (Lex1, 1492): Ø 
Nebrija (Voc1, ca. 1495 y Voc2, 1513): Bracero el que mucho tira. torosus .a .um.
  • 1
    adj.
    [Persona] que trabaja en el campo a jornal.
    Exemples
    • «Arnaldus del Calbo notarius. § .xx. sueldos jaqueses. § Item la çoffra que los moros | braceros | de·la dita aliama qui no han bestias acostumbran fer al dito senyor» [A-Rentas2-093v (1417)];
      Ampliar
    Distribució  A: 1; B: 1;
  • 2
    sust. masc.
    Soldado que lucha con armas arrojadizas.
    Exemples
    • «mas [...] / la fin en estos çagueros / e pues los duros | braçeros | / luchastes d·esta vegada / nuestra naçion estimada / sera por los» [E-CancPalacio-130v (1440-60)];
      Ampliar
    Distribució  D: 1;
Formes
braçero (1), braceros (2);
Variants formals
bracero (1), bracero -a (2);
1a. doc. DCECH: 1369 (CORDE: 1234-75)
1a. doc. DICCA-XV 1400-60
Freq. abs. 3
Freq. rel. 0,0171/10.000
Família etimològica
BRACCHIUM: abarcar, abracijo, abrazar, abrazo, barzo , bracear, bracero -a, braza, brazada, brazaje, brazal, brazo, brazuelo, embrazar;