calumniar

Tomado del latín calumniari, 'acusar falsamente'.
Nebrija (Lex1, 1492): *Calumnior. aris. por acusar. deponens .iij.
Nebrija (Voc1, ca. 1495 y Voc2, 1513): Caluniar acusar assi. calumnior .aris.
  • 1
    verbo trans.
    Atribuir <una persona> un hecho grave y falso [a alguien] en contra de su honra.
    Relacions sinonímiques
    detraer, difamar, exprobar, infamar, malsinar;
    Exemples
    • «Aharon Far s·es dada contra los ditos Aharon e Selomo Zarfati por injuriar e | calumniar | e difamar aquellos e cada uno d·ellos que no porque pretendida de» [A-Aljamía-07.22r (1465)];
      Ampliar
    • «et como dito es el dito Aharon Far mas por difamar e injuriar e | calumniar | de espensas a los ditos Aharon e Selomo Zarfati a dado la dita clamada» [A-Aljamía-07.22v (1465)];
      Ampliar
    • «sin algun fundamento de justicia como vereys se procura vexar y molestar y | calumpniar | los sobredichos officiales y criado mios mucho vos encargo entendays sobr·ello o» [A-Cancillería-3665:049v (1487)];
      Ampliar
    Distribució  A: 3;
Formes
calumniar (2), calumpniar (1);
Variants formals
calumniar (2), calumpniar (1);
1a. doc. DCECH: 1350 (CORDE: 1338)
1a. doc. DICCA-XV 1465
Freq. abs. 3
Freq. rel. 0,0171/10.000
Família etimològica
CALUMNIA: acalumniar, caloña, calumnia, calumniar, calumniosamente, calumnioso -a;