caballar

Derivado de cavallo, del latín CABALLUM, 'jamelgo'.
Nebrija (Lex1, 1492): Ø
Nebrija (Voc1, ca. 1495 y Voc2, 1513): Cavallar cosa de buen cavallo. equinus .a .um. Cavallar cosa de rocin. caballinus .a .um.
  • 1
    adj.
    Que es propio del caballo.
    Relacions sinonímiques
    equíneo -a;
    Variants lèxiques
    caballuno -a;
    Exemples
    • «mas avn los anjmales a·ellos nesçesarios. Asi como son diuersas aues. bestias | cauallares |. asinjnas. mulares. perros e gatos e otros. que ya sea que cada vno» [B-Agricultura-001v (1400-60)];
      Ampliar
    • «de vna natura o condiçion. Non contrastante que·la yegua sea de natura | cauallar |. e el asno sea de natura vil e perezosa. E sy por aventura» [B-Agricultura-126v (1400-60)];
      Ampliar
    • «e vsauan de caualleriles armas. E de·la çinta ayuso avian forma | cauallar | pelosa e de la cola creçida. corriendo en dos pies con grant» [E-TrabHércules-054v (1417)];
      Ampliar
    Distribució  B: 2; D: 1;
Formes
cauallar (2), cauallares (1);
Variants formals
cavallar (3);
1a. doc. DCECH: s.f. (CORDE: 1218-50)
1a. doc. DICCA-XV 1400-60
Freq. abs. 3
Freq. rel. 0,0171/10.000
Família etimològica
CABALLUS: cabalgada, cabalgador -ora, cabalgadura, cabalgar, caballar, caballería, caballeril, caballerilmente, caballeriza, caballerizo -a, caballero -a, caballerosamente, caballeroso -a, caballino -a, caballo, caballón, caballuno -a, dens caballinus, descabalgar;