frau

Tomado del catalán frau, y este del latín fraus, 'mala fe, engaño'.
Nebrija (Lex1, 1492): *Fraus fraudis. por el engaño.
Nebrija (Voc1, ca. 1495 y Voc2, 1513): Ø
  • 1
    sust. masc.
    Falta de verdad en lo que se dice o hace, en perjuicio de otra persona.
    Variants lèxiques
    fraude;
    Exemples
    • «remolida quemada o mal molida. o en·aquella seyer fecha alguna mescla o | frau | en daño de aquella. no·la gosen vender a panicero o farinero alguno. » [A-Ordinaciones-023v (1429)];
      Ampliar
    • «haura facultat de hauer los ditos encartamentes aquellos por su poder sin todo | frau | cobrara et liurara a·la dita dona Francisquina dentro vn mes apres que» [A-Sástago-224:070 (1467)];
      Ampliar
    • «gabellador de fazer lançar la dicha scomunjon sobre qualqujere que fara | frau | en·la dita renda nj veura vino alguno que no sia del» [A-Sisa1-262v (1464)];
      Ampliar
    • «como aquel sia encorrjdo en·la pena assi como si le trobassen | frau | alguno.§ Die .vj. febrarij anno .mº.cccclxv. prout senyor comjssarjo juxta posse etc. fueron» [A-Sisa1-267v (1464)];
      Ampliar
    Distribució  A: 69;
Formes
ffrau (1), frab (1), frau (66), fraus (1);
Variants formals
ffrau (1), frab (1), frau (67);
1a. doc. DCECH: 1350 (CORDE: 1310-13)
1a. doc. DICCA-XV 1404
Freq. abs. 69
Freq. rel. 0,393/10.000
Família etimològica
FRAUS: defraudar, frau, fraudar, fraude, fraudulento -a;