Tots els trobats: 19
Ocurrències: 59
Pàgina 1 de 1, es mostren 19 registres d'un total de 19, començant en el registre 1, acabant en el 19
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV

balance

Derivado de balanzar, y este derivado de balanza, del latín vulgar *BILANCIAM, compuesto de BIS-, 'dos veces', y LANX, 'platillo'.

1601 (CORDE: 1488) 1488
balancear Derivado de balança, del latin vulgar *BILANCIAM, compuesto de BIS-, ‘dos veces’, y LANX, ‘platillo’. s.f. (CORDE: 1398) 1488-90

balandrán

Tomado del occitano balandrau, derivado de balandrà, 'balancear' y este del latín vulgar *BILANCIAM, compuesto de BIS-, 'dos veces', y LANX, 'platillo'.

1400-90 (CORDE: 1379-1425) 1489
balanza Del latín vulgar *BILANCIAM, compuesto de BIS-, 'dos veces', y LANX, 'platillo'. 1270 (CORDE: 1200) 1423
beazas Tomado del catalán beaces, del latín BISACCIA, 'saco doble, alforja'. 1611 (CORDE: Ø) 1428
bescontar Del latín BIS COMPUTARE, 'contar dos veces'. Ø 1464
bestraer Resultado aragonés derivado del latín TRAHERE, 'arrastrar, tirar algo', común con el catalán bestreure. s.f. (CORDE: 1402) 1448-65
besugo De origen incierto, tal vez tomado del occitano besugue, 'bizco', del latín vulgar *BISOCULUM. 1330-43 (CORDE: 1330-43) 1423
bicortante Derivado de cortar, del latín CURTARE, ‘cercenar’ derivado de CURTUS, ‘corto’, con el prefijo bi- del latín BIS, ‘dos veces’. s.f. (CORDE: 1468) 1468
bigamia Tomado del latín bigamia, y este derivado del griego digamós, a su vez derivado de gamein, 'casarse'. 1256-63 1417
bisabuelo -a Del latín vulgar *BIS AVIOLUM, 'abuelo segundo', compuesto de BIS, 'dos', y AVIOLUM, derivado de AVIA, 'abuela'. 1155 1480
bisiesto -a Del latín BISEXTUM, compuesto de BIS- ‘dos’, y SEXTUS, ‘sexto’, por duplicar el sexto día de las calendas de marzo (24 de febrero). 1280 1400-60
bisnieto -a Del latín vulgar *BIS NEPTAM, 'nieta segunda'. 1256-63 1499
bistorta Tomado del italiano bistorta, compuesto de bis, 'doblemente', y torto, 'torcido', del latín torquere, 'torcer'. 1537 (CORDE: 1400-99) 1471
bizcochar Derivado de biscocho, compuesto del latín BIS y COCTUM, part. del latín vulgar COCERE, por COQUERE, 'cocer'. 1300 1471
bizcocho Del latín BIS COCTUM, 'cocido dos veces'. 1300 1470
breva Del latín (FICUM) BIFERAM, '(higuera) que da fruto dos veces', compuesto de BIS y de FERRE, 'dar fruto'. 1280 (CORDE: 1379-1425) 1445-63
rebis Tomado del latín res bina, 'cosa doble', derivado de bini, y este derivado de bis. Ø
verbino -a Tomado del latín virbinum, compuesto de vir, 'hombre', y binus, 'doble', derivado de bis, 'dos veces'. Ø (CORDE: 1400) 1458-67
Pàgina 1 de 1, es mostren 19 registres d'un total de 19, començant en el registre 1, acabant en el 19