Tots els trobats: 15
Ocurrències: 612
Pàgina 1 de 1, es mostren 15 registres d'un total de 15, començant en el registre 1, acabant en el 15
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV
condigno -a Tomado del latín condignum, 'condigno'. s.f. (CORDE: 1407-63) 1417
desdén Tomado del occitano desdenh, del latín DEDIGNARI, 'desdeñar'. 1280 (CORDE: 1218-50) 1440-60
desdeñar Del latín DEDIGNARI, 'desdeñar'. 1220-50 (CORDE: 1240) 1417
desdeño Derivado de desdeñar, del latín DEDIGNARI, 'desdeñar'. 1400 (CORDE: 1417) 1460-63
desdeñoso -a Derivado de desdeñar, del latín DEDIGNARI, 'desdeñar'. 1256-63 (CORDE: 1250) 1445-63

dignamente

Derivado de digno, tomado del latín dignum, 'digno, merecedor'.

Ø (CORDE: 1236-46) 1440-60
dignidad Tomado del latín dignitatem, 'consideración, estima', derivado de dignus, 'digno, merecedor'. 1220-50 (CORDE: 1254-60) 1417
digno -a Tomado del latín dignum, 'digno, merecedor'. 1140 (CORDE: 1236) 1413
indignación Tomado del latín indignationem, derivado de indignari, 'irritarse'. 1465 (CORDE: 1300) 1415
indignamente Derivado de indigno, tomado del latín indignum, 'perverso, irritado', derivado de dignus. Ø (CORDE: 1379-84) 1468
indignar Tomado del latín indignari, 'irritarse', derivado de dignus. 1440 (CORDE: 1376-91) 1428
indigno -a Tomado del latín indignum, 'perverso, irritado', derivado de dignus. 1300 (CORDE: 1330-43) 1440-60
indignado -a Derivado de indignar, tomado del latín indignari, ‘irritarse’, derivado de dignus, ‘digno’. 1440 (CORDE: 1350) 1493
dignar Tomado del latín dignari, 'considerar digno', derivado de dignus, 'digno'. s.f. (CORDE: 1427-28) 1473
condignamente Derivado de condigno, tomado del latín condignum, 'condigno', derivado de dignus, 'digno'. Ø (CORDE: 1456)
Pàgina 1 de 1, es mostren 15 registres d'un total de 15, començant en el registre 1, acabant en el 15