Tots els trobats: 62
Ocurrències: 5.762
Pàgina 3 de 4, es mostren 20 registres d'un total de 62, començant en el registre 41, acabant en el 60
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV
mantenimiento Derivado de mantener, del latín MANU TENERE, 'sostener con la mano, sustentar'. 1220-50 (CORDE: 1236) 1423

manual

Tomado del latín manualem, 'manual', derivado de manus, 'mano'.

1490 (CORDE: 1385) 1468

manualmente

Derivado de manual, tomado del latín manualem, 'manual', derivado de manus, 'mano'.

Ø (CORDE: 1376-96) 1400-60
manumisoria Derivado de manumissor, tomado del llatín manumissorem, derivado de manumittere, 'dar libertad a un esclavo', compuesto de manus, 'mano', y mittere, 'enviar, soltar'. Ø 1424
manutener Tomado del latín manu tenere, 'sostener con la mano, sustentar'. Ø (CORDE: 1424) 1419
maña Del latín vulgar *MANIAM, 'habilidad', derivado de MANUS, 'mano'. 1140 (CORDE: 1140) 1440-60
manopla De origen incierto, quizás tomado por vía semiculta del latín vulgar MANUPULAM, derivado de MANIPULUS, 'puñado', compuesto de MANUS, 'mano', y PLERE, 'llenar'. 1426 (CORDE: 1427-28) 1499
mañosamente Derivado de maña, del latín vulgar *MANIAM, 'habilidad', derivado de MANUS, 'mano'. Ø (CORDE: 1453) 1417
mañoso -a Derivado de maña, del latín vulgar *MANIAM, 'habilidad', derivado de MANUS, 'mano'. 1250 (CORDE: 1250) 1448-65
mastín Tomado del francés antiguo mastin, y este del latín vulgar *MANSUETINUM, 'doméstico', compuesto de MANUS, 'mano', y SUESCERE, 'acostumbrarse'. 1330-43 (CORDE: 1250-99) 1489
menear Alteración de manear, derivado de mano, del latín MANUS, 'mano', por influjo del catalán u occitano menar, del latín vulgar MINARE, 'perseguir animales', derivado de MINAE, 'amenazas'. 1400 (CORDE: 1240-50) 1400-60
meneo Derivado de menear, alteración de manear, derivado de mano, del latín MANUS, 'mano', por influjo del catalán u occitano menar, del latín vulgar MINARE, 'perseguir animales', derivado de MINAE, 'amenazas'. 1438 (CORDE: 1379-1425) 1417
remangar Derivado de manga, del latín MANICAM, derivado de MANUS, 'mano'. 1220-50 (CORDE: 1228-46) 1442
sotamano Derivado de mano, del latín MANUM, 'mano', con el prefijo sota, del latín vulgar *SUBTA, variante de SUBTUS, derivado de SUB, 'debajo de'. Ø (CORDE: 1419-40) 1440-60
trasmano Derivado de mano, del latín MANUM, 'mano'. s.f. (CORDE 1514-42) 1499
mañear Derivado de maña, probablemente del latín vulgar *MANIAM, derivado de MANUS, 'mano'. 1495 (CORDE: 1499) 1499
amansador -ora Derivado de amansar, y este derivado de manso, del latín vulgar MANSUM, que reemplazó a MANSUETUS, compuesto de MANUS y SUESCERE, ‘acostumbrarse’. 1280 (CORDE: 1280) 1468
desmamparo Derivado de mamparar, derivado de parar , del latín PARARE, con el prefijo man- (quizás procedente de mano). s.f. (CORDE: 1400) 1468
manlleuta Resultado aragonés, común con el catalán, derivado de manllevar, compuesto de mano, del latín MANUS, y llevar, del latín LEVARE, derivado de LEVIS, ‘ligero’. Ø (CORDE: 1391) 1418
amancebar Derivado de mancebo, del latín vulgar hispánico *MANCIPUM, 'dueño, propietario', compuesto de MANUS, 'mano', y CAPERE, 'coger'. 1495 (CORDE: 1493-97)
Pàgina 3 de 4, es mostren 20 registres d'un total de 62, començant en el registre 41, acabant en el 60