Tots els trobats: 62
Ocurrències: 5.762
Pàgina 2 de 4, es mostren 20 registres d'un total de 62, començant en el registre 21, acabant en el 40
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV
manga Del latín MANICAM, 'manga', derivado de MANUS, 'mano'. 1104 (CORDE: 1196) 1400-60
mango Del latín vulgar *MANICUM, derivado de MANICA, 'manga', y este derivado de MANUS, 'mano'. 1335 (CORDE: 1250) 1400-60
maniatar Compuesto de mano, del latín MANUM, 'mano', y atar, del latín APTARE, 'adaptar, sujetar'. 1607 (CORDE: 1491-1516) 1498
maniblanco -a Compuesto de mano, del latín MANUM, 'mano', y blanco, del germánico BLANK, 'brillante, blanco'. s.f. (CORDE: 1564) 1499
manifestación Derivado de manifestar, tomado del latín manifestare, 'manifestar, declarar', compuesto de manus, 'mano', y un derivado de fendere, de origen itálico, con el significado de 'atacable'. 1495 (CORDE: 1300) 1417
manifestador -ora Derivado de manifestartomado del latín manifestare, 'manifestar, declarar', compuesto de manus, 'mano', y un derivado de fendere, de origen itálico, con el significado de 'atacable'. s.f. (CORDE: 1494)
manifestar Tomado del latín manifestare, 'manifestar, declarar', compuesto de manus, 'mano', y un derivado de fendere, de origen itálico, con el significado de 'atacable'. 1220-50 (CORDE: 1140) 1400-60
manificio Tomado del bajo latín *manificium, 'utensilio', compuesto de manus, 'mano', y facere, 'hacer'. 1300 (CORDE: 1247) 1458
manifiestamente Derivado de manifiesto, tomado del latín manifestum, 'patente, claro', compuesto de manus, 'mano', y un derivado de fendere, de origen itálico, con el significado de 'atacable'. Ø (CORDE: 1250) 1400-60
manifiesto -a Tomado del latín manifestum, 'patente, claro', compuesto de manus, 'mano', y un derivado de fendere, de origen itálico, con el significado de 'atacable'. 1220-50 (CORDE: 1130) 1400-60
maniota Derivado de manear, y este derivado de mano, del latín MANUM, 'mano'. 1475 (CORDE: 1427-28) 1499
manípulo Tomado del latín manipulum, 'haz, puñado', derivado de manus, 'mano'. 1220 (CORDE: 1236-46)
manlevar Del latín MANU LEVARE, 'quitar la mano o el poder', compuesto de MANUS, 'mano, y LEVARE, derivado de LEVIS, 'leve, ligero'.​ Ø (CORDE: 1247) 1466
manlleuta Resultado aragonés, común con el catalán, derivado de manllevar, compuesto de mano, del latín MANUS, y llevar, del latín LEVARE, derivado de LEVIS, ‘ligero’. Ø (CORDE: 1391) 1418

mano

Del latín MANUM, 'mano'.

993 (CORDE: 1044) 1400-60
manojo Del latín vulgar MANUCULUM, alteración del latín MANIPULUS, 'puñado', compuesto de MANUS, 'mano', y PLERE, 'llenar'. 1220-50 (CORDE: 1236) 1400-60
manopla De origen incierto, quizás tomado por vía semiculta del latín vulgar MANUPULAM, derivado de MANIPULUS, 'puñado', compuesto de MANUS, 'mano', y PLERE, 'llenar'. 1426 (CORDE: 1427-28) 1499
mañosamente Derivado de maña, del latín vulgar *MANIAM, 'habilidad', derivado de MANUS, 'mano'. Ø (CORDE: 1453) 1417
mañoso -a Derivado de maña, del latín vulgar *MANIAM, 'habilidad', derivado de MANUS, 'mano'. 1250 (CORDE: 1250) 1448-65
mansamente Derivado de manso, del latín vulgar MANSUM, 'domesticado', alteración del clásico MANSUETUS, part. pas. de MANSUESCERE, compuesto de MANUS, 'mano', y SUESCERE, 'acostumbrarse'. Ø (CORDE: 1236) 1471
Pàgina 2 de 4, es mostren 20 registres d'un total de 62, començant en el registre 21, acabant en el 40