deber1

Tots els trobats: 6.167
Pàgina 94 de 309, es mostren 20 registres d'un total de 6167, començant en el registre 1861, acabant en el 1880
Mot Accepció Frase Situació

deber1

3
podrian morir. sy non avian buen pasto.§ En aqueste mes de jullio se | deue | arrancar e estirpar el gramen quando el sol comjença entrar el signo de
B-Agricultura-159r (1400-60) Ampliar

deber1

3
aquella açada morra. e jamas no·y tornara.§ En aqueste mes de jullio | deues | fazer vjno esqujtico por tal manera. Tu avras la çebolla marjna que sea
B-Agricultura-159r (1400-60) Ampliar

deber1

3
e tapar lo has. E vsaras de aquel olio en todas viandas que | deuas | comer olio. E sepas que breumente çesa la tos. Otros fazen el vjnagre
B-Agricultura-160v (1400-60) Ampliar

deber1

3
los capitulos del mes de agosto. es a·saber de aquellas cosas que | deueras | obrar e fazer en·el fecho de agricultura. e de aquello que se
B-Agricultura-161r (1400-60) Ampliar

deber1

3
De quemar las pasturas.§ De los huertos. e de las plantas que y | deues | plantar.§ De los arboles fructifferos. como de perales. mançanos. e semejantes.§ De las
B-Agricultura-161r (1400-60) Ampliar

deber1

3
el agua.§ De fazer agraz melado.§ A la çagueria del mes de agosto | deues | arar o labrar el campo que sera magro e plano e humjdo. Asi
B-Agricultura-161v (1400-60) Ampliar

deber1

3
Asi mesmo en aqueste mes en los lugares que seran çerca de mar | deues | aparejar los cubos e botas e portadoras e otros aparejamjentos nesçesarios a·las
B-Agricultura-161v (1400-60) Ampliar

deber1

3
en los lugares frios. si la vjñya es poderosa. e en lugar humjdo | deue | ser despampanada. es a·saber que le sean tirados vna partida de·los
B-Agricultura-162r (1400-60) Ampliar

deber1

3
si el lugar do sera la vjñya es lugar caljente e seco. non | deues | tirar los pampanos. antes si se podria fazer deuries poner de otros. por
B-Agricultura-162r (1400-60) Ampliar

deber1

3
caljente e seco. non deues tirar los pampanos. antes si se podria fazer | deuries | poner de otros. por tal que·la calor del sol non quemase las
B-Agricultura-162r (1400-60) Ampliar

deber1

3
de·las çepas njn la vendjmja. por que en·el despampanar las vjñyas | deues | aver consideraçion segunt la manera desuso dicha. e guardar el poder de cada
B-Agricultura-162r (1400-60) Ampliar

deber1

3
e guardar el poder de cada vjñya. En aqueste tiempo mesmo de agosto | deues | otra vegada cauar la vjñya e arrancar la cañyota e la sisca e
B-Agricultura-162r (1400-60) Ampliar

deber1

3
que el sol les pueda quemar las rayzes.§ Agora es el tiempo que | deuras | quemar las garrigas o boscages. por tal que en·el optoñyo e en·
B-Agricultura-162r (1400-60) Ampliar

deber1

3
E fazen se mucho bellos e mas bellos en los lugares arenosos. E | deuen | se sembrar despues que avra lloujdo. si ya no era en lugares que
B-Agricultura-162v (1400-60) Ampliar

deber1

3
que sea foradada njn brescada. E han grant plazer del çielo nubloso. E | deuen | se sembrar en grandes eras espaçiosas e mucho fondo cauadas. E fazen se
B-Agricultura-162v (1400-60) Ampliar

deber1

3
que en aquesta simjente non ha menester estiercol. mas en lugar de estiercol | deues | echar paja bien menuda. ca mas bellos se fazen. E sepas que son
B-Agricultura-162v (1400-60) Ampliar

deber1

3
mas blandas e suaues son las que son fembras. E de aquestas tales | deues | alçar la simjente. E fazen se mucho mayores si les tajas de las
B-Agricultura-163r (1400-60) Ampliar

deber1

3
pasas meteras la simjente de·los rauanos e seran plazientes de comer. E | deues | saber que·los rauanos e la brasica. es a·saber coles verdes fazen
B-Agricultura-163r (1400-60) Ampliar

deber1

3
de·las vispas fazen grant mal a·las abejas. Empero aqueste mes las | deues | segujr e matar. Asi mesmo deues labrar todo aquello que es olujdado de
B-Agricultura-163v (1400-60) Ampliar

deber1

3
a·las abejas. Empero aqueste mes las deues segujr e matar. Asi mesmo | deues | labrar todo aquello que es olujdado de fazer en·el mes de jullio.§
B-Agricultura-163v (1400-60) Ampliar
Pàgina 94 de 309, es mostren 20 registres d'un total de 6167, començant en el registre 1861, acabant en el 1880