Derivado de buito, resultado aragonés del latín VOCITUM, part. pas. de VOCARE, variante de VACARE, ‘estar vacío’.
Nebrija (Lex1, 1492): Ø
Nebrija (Voc1, ca. 1495): Ø
Formes
vuytadas (1);
Variants formals
vuytar (1);
1a. doc. DCECH:
Ø (CORDE: 1376-96)
1a. doc. DICCA-XV
1442
Freq. abs.
1
Freq. rel.
0,00448/10.000
Família etimològica
VACARE: buidado, buitar, buito -a, evacuación, evacuar, vacación, vacadero -a, vacante, vacar, vacía, vaciamiento, vaciar, vacío -a, vagador -ora, vagar1, vagar2, vagaroso -a;