Tomado del latín fulgentem, participio activo de fulgere, ‘relucir’.
Nebrija (Lex1, 1492): Ø
Nebrija (Voc1, ca. 1495): Ø
Formes
fulgente (8), fulgentes (2);
Variants formals
fulgente (10);
1a. doc. DCECH:
1444 (CORDE: 1414-35)
1a. doc. DICCA-XV
1468
Freq. abs.
10
Freq. rel.
0,0448/10.000
Família etimològica
FULGERE: fulgente, fúlgido -a, fulgir, fulminar;