enfranquir

Resultado aragonés, común con el catalán, derivado de franco, del germánico FRANK, 'libre, exento'.
Nebrija (Lex1, 1492): Ø
Nebrija (Voc1, ca. 1495): Ø
  • 1
    verbo trans.
    Hacer <una persona> que [alguien o algo] quede liberado de [una servitud u obligación].
    Relacions sinonímiques
    absolver, definir, delibrar, descargar, desobligar, dispensar, escargar, eximir, exonerar, librar, limpiar, quitar, relajar, relevar, remitir, salvar;
    Exemples
    • «e dieron se al senyor rey por·la qual razon el dito senyor | enffranquio | los ditos hombres por tiempo de .x. añyos la ora primero venideros de» [A-Rentas1-002v (1412)];
      Ampliar
    • «natiuitate dominj .mº.cccº.lxxxº.vjº con otras quantias que la dita aljama son tenjdos pagar | enffranqujo | a·los ditos jodios a·tres añyos de·la mjtat de·la dita» [A-Rentas1-004v (1412)];
      Ampliar
    • «la dita aljama .lxxv. sueldos jaqueses de·la qual quantia el senyor rey | enfranqujo | a·la dita aljama por tiempo de tres anyos de·la mjtat con» [A-Rentas1-004v (1412)];
      Ampliar
    • «al rey don Johan primogenito suyo e el dito senyor rey don Johan | enffranqujo | a·perpetuo a·los del dito lugar e aldeas a costumbre de jnfançones» [A-Rentas1-010r (1412)];
      Ampliar
    • «buenos merjtos que de·la dita ciudat ha recebido e recibe muy souent | enfranqueze | e faze franquos del peage siquiere lezda peso e cueços suyos de Çaragoça» [A-Ordinaciones-032r (1465)];
      Ampliar
    Distribució  A: 4;
Formes
enffranquio (1), enffranqujo (2), enfranqueze (1), enfranqujo (1);
Variants formals
enffranquir (3), enfranquir (2);
1a. doc. DCECH: Ø (CORDE: 1250)
1a. doc. DICCA-XV 1412
Freq. abs. 5
Freq. rel. 0,0224/10.000
Família etimològica
FRANK: enfranquir, francamente, francés -esa, fráncico -a, franco -a, francolín, franqueza;