Tots els trobats: 36.099
Ocurrències: 2.234.423
Pàgina 752 de 1805, es mostren 20 registres d'un total de 36099, començant en el registre 15021, acabant en el 15040
Mot Accepció 1a. doc. DiCCA-XV
falla1 loc. adv.   Sin falla / sin falla ninguna. De manera infalible, con toda seguridad. 1440
falla2 sust. fem.   Objeto incandescente, de forma alargada, con un extremo impregnado de material combustible. 1430-60
fallar verbo intrans.   Faltar <una persona o una cosa> a [alguien]. 1486
fallecedero -a adj.   Que tiene fin, que dura un tiempo limitado. 1417
fallecer verbo intrans.   Faltar <una persona o una cosa> a [alguien]. 1400-60
fallecer verbo intrans.   Cometer <una persona o una cosa> una falta o error en [algo] o contra [alguien]. 1400-60
fallecer verbo intrans.   Llegar <un ser vivo> al término de su vida. 1400-60
fallecer verbo intrans.   Tener <una persona o una cosa> falta de [algo]. 1400-60
fallecer verbo intrans.   Estar <una persona> a punto de hacer [algo]. 1400-60
fallecer verbo trans.   No llevar a efecto <una persona> [algo]. 1400-60
fallecimiento sust. masc.   Imperfección física o moral. 1417
fallecimiento sust. masc.   Acción y resultado de llegar un ser vivo al término de su vida. 1417
fallencia sust. fem.   Acción censurable o equivocada. 1423
fallencia sust. fem.   Circunstancia de escasear o de faltar una cosa. 1423
fallido -a adj.   Que carece de algo considerado esencial. 1440-60
fallimiento sust. masc.   Acción censurable o equivocada. 1440-60
fallir verbo trans.   No llevar a efecto <una persona> [algo]. 1400-60
fallir verbo trans.   Dejar <una persona> de tener [algo]. 1400-60
fallir verbo intrans.   Cometer <una persona o una cosa> una falta o error en [algo] o contra [alguien]. 1400-60
fallir verbo intrans.   Faltar <una persona o una cosa> a [alguien]. 1400-60
Pàgina 752 de 1805, es mostren 20 registres d'un total de 36099, començant en el registre 15021, acabant en el 15040