Tots els trobats: 463
Ocurrències: 14.078
Pàgina 3 de 24, es mostren 20 registres d'un total de 463, començant en el registre 41, acabant en el 60
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV

ausente

Tomado del latín absentem, 'ausente', part. pres. de abesse, 'estar lejos'.

1256-76 (CORDE: 1250) 1400-60

auténtico -a

Tomado del latín authenticum, 'que tiene autoridad', y este del griego authentikós.

1241 (CORDE: 1228-46) 1400-60

avinenteza

Tomado del catalán avinentesa, derivado de avinent, 'adecuado, oportuno', y este derivado de venir, del latín VENIRE, 'venir'.

1438 (CORDE: 1337) 1400-60

ayudante

Derivado de ayudar, del latín ADJUTARE, frecuentativo de ADJUVARE, y este derivado de JUVARE, 'ayudar'.

s.f. (CORDE: 1275) 1440
ayunante Derivado de ayunar, del latín vulgar *IAIUNARE, ‘ayunar’. Ø (CORDE: 1457-63) 1445-52
bastante Derivado de bastar, del latín vulgar *BASTARE, 'llevar, sostener', y este del griego bastázein, 'sostener'. 1300 (CORDE: 1298) 1400-60
bastantemente Derivado de bastante y este derivado de bastar, del latín vulgar *BASTARE, 'llevar, sostener', a su vez del griego bastázein, 'sostener'. 1400 (CORDE: 1400-25) 1419
batallante Derivado de batallar, tomado del occitano batalha, y este del latín tardío BATTUALIAM, 'esgrima', derivado de BATTUERE, 'batir, golpear'. Ø (CORDE: 1275) 1475
bicortante Derivado de cortar, del latín CURTARE, ‘cercenar’ derivado de CURTUS, ‘corto’, con el prefijo bi- del latín BIS, ‘dos veces’. s.f. (CORDE: 1468) 1468
bienandante Compuesto de bien, del latín BENE, 'bien' y andante, derivado de andar, del latín AMBULARE, 'andar'. s.f (CORDE: 1240-72) 1430-60
bienqueriente Compuesto de bien, del latín BENE y queriente, derivado de querer, del latín QUAERERE. Ø (CORDE: 1236) 1489
bramante Derivado de bramar, del gótico *BRAMON, 'bramar'. Ø (CORDE: 1376-96) 1494
brocante Derivado de broca, tomado del catalán broca, 'espuela', del celtolatino BROCCAM, 'objeto puntiagudo', derivado de BROCCUS, 'puntiagudo' Ø (CORDE: 1228) 1430-60

cabiente

Derivado de caber, del latín CAPERE, 'coger, contener'.

1400 (CORDE: 1373) 1420
calentivo -a Tomado del catalán calentiu, derivado de calent, del latín CALENTEM, part. de CALERE, ‘estar caliente’. Ø (CORDE: 1380-85) 1400-60
caliente Del latín CALENTEM, part. pres. de CALERE, 'estar caliente'. 1220-50 (CORDE: 1218-50) 1400-60
callantío -a Derivado de callar, del latín vulgar *CALLARE, 'bajar la voz', y este del griego khalan, 'soltar, hacer bajar'. Ø (CORDE: 1254-60) 1423
caminante Derivado de caminar, y este derivado de camino, del latín vulgar CAMMINUM, 'paso, camino', de origen céltico. s.f. (CORDE: 1326) 1430-60
capelardente Tomado del latín tardío capella ardente, compuesto de cappella, diminutivo de cappa, y ardente, derivado de ardere, ‘arder’. s.f. (CORDE: 1673) 1498
careciente Derivado de carecer, del latín vulgar CARESCERE, 'carecer', derivado de CARERE. s.f. (CORDE: 1345) 1445-52
Pàgina 3 de 24, es mostren 20 registres d'un total de 463, començant en el registre 41, acabant en el 60