Tots els trobats: 10
Ocurrències: 157
Pàgina 1 de 1, es mostren 10 registres d'un total de 10, començant en el registre 1, acabant en el 10
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV
blasfemador -ora Derivado de blasfemar, tomado del latín blasphemare, 'difamar', y este del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. Ø (CORDE: 1349) 1475
blasfemar Tomado del latín blasphemare, 'difamar', y este del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. 1240 (CORDE: 1250-60) 1445-63
blasfemia Tomado del latín blasphemare, 'difamar', y este del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. 1240 (CORDE: 1236-46) 1450-90
blasfemo -a Tomado del latín blasphemum, 'difamador', derivado de blasphemare, 'difamar', y este del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. 1438 (CORDE: 1325) 1488
blasmar Tomado del catalán blasmar, 'vituperar', y este del latín vulgar BLASTEMARE, 'difamar', por BLASPHEMARE, a su vez, del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. Ø (CORDE: 1250-60) 1445-63
blasmo Derivado de blasmar, tomado del catalán blasmar, 'vituperar', y este del latín vulgar BLASTEMARE, 'difamar', por BLASPHEMARE, a su vez, del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. Ø (CORDE: 1240-50) 1445-63
lástima Derivado de lastimar, del latín vulgar BLASTEMARE, alteración de BLASPHEMARE, 'blasfemar', y este del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. 1591 (CORDE: 1350) 1458-67
lastimado -a Derivado de lastimar, del latín vulgar BLASTEMARE, alteración de BLASPHEMARE, 'blasfemar', y este del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. s.f. (CORDE: 1350) 1458-67
lastimar Del latín vulgar BLASTEMARE, alteración de BLASPHEMARE, 'blasfemar', y este del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. 1330-43 (CORDE: 1330-43) 1445-63
lastimero -a Derivado de lastimar, del latín vulgar BLASTEMARE, alteración de BLASPHEMARE, 'blasfemar', y este del griego blasphēmein, compuesto de blaptein, 'lastimar', y pheme, 'reputación', hermano del latín fama. 1444 (CORDE: 1350) 1486-95
Pàgina 1 de 1, es mostren 10 registres d'un total de 10, començant en el registre 1, acabant en el 10