Tots els trobats: 19
Ocurrències: 59
Pàgina 1 de 1, es mostren 19 registres d'un total de 19, començant en el registre 1, acabant en el 19
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV
bescontar Del latín BIS COMPUTARE, 'contar dos veces'. Ø 1464
balanza Del latín vulgar *BILANCIAM, compuesto de BIS-, 'dos veces', y LANX, 'platillo'. 1270 (CORDE: 1200) 1423

balance

Derivado de balanzar, y este derivado de balanza, del latín vulgar *BILANCIAM, compuesto de BIS-, 'dos veces', y LANX, 'platillo'.

1601 (CORDE: 1488) 1488

balandrán

Tomado del occitano balandrau, derivado de balandrà, 'balancear' y este del latín vulgar *BILANCIAM, compuesto de BIS-, 'dos veces', y LANX, 'platillo'.

1400-90 (CORDE: 1379-1425) 1489
beazas Tomado del catalán beaces, del latín BISACCIA, 'saco doble, alforja'. 1611 (CORDE: Ø) 1428
bestraer Resultado aragonés derivado del latín TRAHERE, 'arrastrar, tirar algo', común con el catalán bestreure. s.f. (CORDE: 1402) 1448-65
besugo De origen incierto, tal vez tomado del occitano besugue, 'bizco', del latín vulgar *BISOCULUM. 1330-43 (CORDE: 1330-43) 1423
breva Del latín (FICUM) BIFERAM, '(higuera) que da fruto dos veces', compuesto de BIS y de FERRE, 'dar fruto'. 1280 (CORDE: 1379-1425) 1445-63
bigamia Tomado del latín bigamia, y este derivado del griego digamós, a su vez derivado de gamein, 'casarse'. 1256-63 1417
bisabuelo -a Del latín vulgar *BIS AVIOLUM, 'abuelo segundo', compuesto de BIS, 'dos', y AVIOLUM, derivado de AVIA, 'abuela'. 1155 1480
bizcocho Del latín BIS COCTUM, 'cocido dos veces'. 1300 1470
bizcochar Derivado de biscocho, compuesto del latín BIS y COCTUM, part. del latín vulgar COCERE, por COQUERE, 'cocer'. 1300 1471
bisnieto -a Del latín vulgar *BIS NEPTAM, 'nieta segunda'. 1256-63 1499
bistorta Tomado del italiano bistorta, compuesto de bis, 'doblemente', y torto, 'torcido', del latín torquere, 'torcer'. 1537 (CORDE: 1400-99) 1471
verbino -a Tomado del latín virbinum, compuesto de vir, 'hombre', y binus, 'doble', derivado de bis, 'dos veces'. Ø (CORDE: 1400) 1458-67
balancear Derivado de balança, del latin vulgar *BILANCIAM, compuesto de BIS-, ‘dos veces’, y LANX, ‘platillo’. s.f. (CORDE: 1398) 1488-90
bicortante Derivado de cortar, del latín CURTARE, ‘cercenar’ derivado de CURTUS, ‘corto’, con el prefijo bi- del latín BIS, ‘dos veces’. s.f. (CORDE: 1468) 1468
bisiesto -a Del latín BISEXTUM, compuesto de BIS- ‘dos’, y SEXTUS, ‘sexto’, por duplicar el sexto día de las calendas de marzo (24 de febrero). 1280 1400-60
rebis Tomado del latín res bina, 'cosa doble', derivado de bini, y este derivado de bis. Ø
Pàgina 1 de 1, es mostren 19 registres d'un total de 19, començant en el registre 1, acabant en el 19