Tots els trobats: 36.140
Ocurrències: 2.234.454
Pàgina 580 de 1807, es mostren 20 registres d'un total de 36140, començant en el registre 11581, acabant en el 11600
Mot Accepció 1a. doc. DiCCA-XV
destruimiento sust. masc.   Acción y resultado de causar graves daños o de aniquilar algo. 1423
destruir verbo trans.   Causar <una persona> daños irreparables [a alguien o algo]. 1400-60
desturbadamente adv.   De manera tumultuosa y desordenada. 1499
desucar verbo trans.   Quitar <una persona o una cosa> la humedad de [algo]. 1400-60
desusado -a adj.   Que no se produce o manifiesta de manera habitual. 1475
desusar verbo trans.   Hacer <una persona o una cosa> que [alguien o algo] pierda ciertas costumbres. 1400-60
desuso adv.   Indica situación en un lugar que está en posición superior o más elevada. 1400-60
desuso adv.   Indica una parte anterior de un texto. 1400-60
desuso adv.   Indica una cantidad o intensidad mayor. 1400-60
desuso prep.   Introduce valores locativos que indican situación superior 1400-60
desuso loc. prep.   Desuso de.  Introduce valores locativos que indican situación superior 1400-60
desvaído -a adj.   Que se adelgaza progresivamente hasta acabar en punta. 1423
desvaidura sust. fem.   Parte afilada de un utensilio de corte. 1423
Desvall nom. prop.   Noble catalana vecina de Barcelona a fines del siglo XV. 1486
Desvalls, Beltran nom. prop.   Noble catalán de fines del siglo XII. 1499
Desvalls, Pere nom. prop.   Noble catalán, consejero del rey Pedro IV el Ceremonioso a fines del siglo XIV. 1417
desvanecer verbo intrans.   Perder <una persona> el conocimiento. 1488-90
desvanecer verbo intrans.   Perder <una cosa> gradualmente consistencia hasta desaparecer. 1488-90
desvarar verbo intrans.   Desplazarse <un animal> involuntariamente por una superficie perdiendo el equilibrio. 1499
desvariado -a adj.   Que se manifiesta de manera irracional o absurda. 1417
Pàgina 580 de 1807, es mostren 20 registres d'un total de 36140, començant en el registre 11581, acabant en el 11600