Tots els trobats: 36.140
Ocurrències: 2.234.454
Pàgina 581 de 1807, es mostren 20 registres d'un total de 36140, començant en el registre 11601, acabant en el 11620
Mot Accepció 1a. doc. DiCCA-XV
desvariado -a adj.   Que se manifiesta de manera inconstante o extraña. 1417
desvariar verbo intrans./pron.   Apartarse <una persona o una cosa> de lo racional o natural. 1417
desvarío sust. masc.   Palabra o acción que se aparta de toda coherencia u orden natural. 1462-75
desvelado -a adj.   Que exige o manifiesta gran cuidado y atención. 1475
desvelado -a adj.   Que causa o manifiesta insomnio. 1475
desvelamiento sust. masc.   Actitud de gran cuidado y atención en el desempeño de algo. 1499
desvelar verbo trans.   Impedir <una persona o una cosa> el sueño [a alguien]. 1417
desvelar verbo trans.   Infundir <una persona> ánimo o esfuerzo [a alguien o algo]. 1417
desvelar verbo intrans.   Dejar <una persona> de dormir. 1417
desvenadura sust. fem.   Lesión abierta en una parte del cuerpo que deja las venas quedan al descubierto. 1499
desvenar verbo trans.   Dejar <una persona> [las venas de un organismo vivo] al descubierto. 1423
desventura sust. fem.   Suceso desfavorable o infortunio grave que causa sufrimiento. 1445-52
desventuradamente adv.   De manera desgraciada o adversa. 1494
desventurado -a adj./sust. masc. y fem.   [Persona] que tiene suerte adversa o que sufre desgracias. 1430-60
desventurado -a adj.   Que causa o implica suerte adversa o sufrimiento. 1430-60
desvergonzadamente adv.   De manera insolente o impúdica. 1417

desvergonzado -a

adj.   [Persona] que actúa o habla de manera insolente o impúdica. 1488
desvergonzamiento sust. masc.   Acción que denota insolencia o impudicia. 1494
desvergoñado -a adj.   [Persona] que actúa o habla de manera insolente o impúdica. 1470
desvergüenza sust. fem.   Manifestación de insolencia o de impudicia. 1498
Pàgina 581 de 1807, es mostren 20 registres d'un total de 36140, començant en el registre 11601, acabant en el 11620