Tots els trobats: 845
Ocurrències: 6.454
Pàgina 5 de 43, es mostren 20 registres d'un total de 845, començant en el registre 81, acabant en el 100
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV
bajel Tomado del catalán vaixell, y este del latín VASCELLUM, diminutivo de VAS, 'vaso'. 1250 (CORDE: 1270-84)

balaner

Tomado del catalán balener, derivado del latín BALLAENA, 'ballena'.

1256-63 (CORDE: 1422) 1476
bañadura Tomado del catalán banyadura, derivado de banyar, del latín BALNEARE, y este derivado de BALNEUM, ‘baño’. Ø 1400-60
barraní Tomado del catalán barraní, y este del árabe andalusí barrâní, ‘forastero, campestre’, derivado de barr, ‘campo’. Ø 1400-60

barrejar

Tomado del catalán barrejar, derivado del latín VERRERE, 'barrer, saquear'.

s.f (CORDE: 1431-49) 1423
basa Tomado del catalán bassa, del prerromano *BARSA, 'hueco del terreno que se llena de agua', probablemente ibérico. Ø 1400-60
beazas Tomado del catalán beaces, del latín BISACCIA, 'saco doble, alforja'. 1611 (CORDE: Ø) 1428
bellacamente Derivado de bellaco, de origen incierto, quizás relacionado celta *BACALACOS, 'campesino, palurdo'. Ø (CORDE: 1597)
bermellón Tomado del catalán vermelló, derivado de vermell, del latín VERMICULUM, 'gusanillo, cochinilla'. 1423 (CORDE: 1291) 1400-60

besante

Tomado del catalán besant, y este del griego byzantis, '(moneda) bizantina'.

1300 (CORDE: 1257-71) 1417
besones Tomado del catalán antiguo beçons, de origen incierto, quizás del prerromano *BEKIONES. Ø (CORDE: 1400-99) 1494
bestiar Tomado del catalán bestiar, derivado de bèstia, y este tomado del latín bestia, 'bestia'. 1390 (CORDE: 1254-60) 1400-60
bestieza Tomado del catalán bestiesa, derivado de bèstia, y este tomado del latín bestia, 'bestia'. Ø 1445-63
bestinal Tomado del catalán bastinal, derivado de bastina, del latín vulgar *BESTINAM, 'animal de poco valor', y este derivado de bestia, 'animal'. Ø (CORDE: 1385) 1423
betún Tomado del catalán betum, y este del latín BITUMEN, ‘betún’. 1475 (CORDE: 1350) 1400-60
biaix Tomado del catalán biaix, 'sesgo, oblicuidad', de origen incierto, quizás derivado del occitano biaissar, 'apartarse', y este del latín ANXIARI con el prefijo peyorativo BI(S)-, 'asquearse', derivado de ANXIA, 'asco, disgusto'. s.f. (CORDE: 1591) 1499
blandón Tomado del catalán brandó, y este del fráncico *BRAND, 'tizón'. 1495 (CORDE: 1323) 1411
blasmar Tomado del catalán blasmar, 'vituperar', y este del latín vulgar BLASTEMARE, 'difamar', por blasphemare, a su vez, del griego blasphēmein, derivado de phanai, 'decir'. Ø (CORDE: 1250-60) 1445-63
blasmo Derivado de blasmar, tomado del catalán blasmar, 'vituperar', y este del latín vulgar BLASTEMARE, 'difamar', por blasphemare, a su vez, del griego blasphēmein, derivado de phanai, 'decir'. Ø (CORDE: 1240-50) 1445-63
blat Tomado del catalán blat, de origen prerromano, probablemente del céltico BLATO, derivado de MLATO- ‘harina’. Ø 1400-60
Pàgina 5 de 43, es mostren 20 registres d'un total de 845, començant en el registre 81, acabant en el 100