Tots els trobats: 36.140
Ocurrències: 2.234.454
Pàgina 543 de 1807, es mostren 20 registres d'un total de 36140, començant en el registre 10841, acabant en el 10860
Mot Accepció 1a. doc. DiCCA-XV
derrocamiento sust. masc.   Acción y resultado de destruir o hacer caer algo. 1445-63
derrocar verbo trans.   Echar <una persona o una cosa> al suelo [a un ser vivo o una construcción]. 1400-60
derrocar verbo trans.   Vencer <una persona o una cosa> [a alguien o algo]. 1400-60
derrucción sust. fem.   Acción y resultado de causar la ruina o aniquilación de algo. 1415
derrueco sust. masc.   Acción y resultado de destruir o hacer caer algo. 1498
derruir verbo trans.   Echar <una persona o una cosa> al suelo [una construcción]. 1445-63
derruir verbo trans.   Causar <una persona o una cosa> daños irreparables [a alguien o algo]. 1445-63
derturia sust. fem.   Variedad de higuera de fructificación temprana. 1400-60
des loc. conj.   Des que.  Introduce una expresión temporal que indica un momento inicial a partir del cual se produce algo. 1468
desabido -a adj.   Que desconoce lo que debería saber. 1460-63
desabido -a adj.   Que sobrepasa toda medida o carece de proporción. 1460-63
desaborido -a adj.   [Alimento] que carece de sabor o que es desagradable al gusto. 1400-60
desabridamente adv.   De manera poco atinada o carente de gracia. 1499
desabrido -a adj.   [Alimento] que carece de sabor o que es desagradable al gusto. 1445-52
desabrido -a adj.   Que carece de gracia o de cualidades agradables. 1445-52
desabrigadamente adv.   De manera áspera o rigurosa. 1499
desabrigado -a adj.   Que está privado de favor o de protección. 1499
desabrigar verbo trans.   Privar <una persona> de favor [a alguien]. 1499
desabrigar verbo pron.   Desprenderse <una persona> de [algo]. 1499
desabrimiento sust. masc.   Actuación carente de gracia o de cualidades agradables. 1475
Pàgina 543 de 1807, es mostren 20 registres d'un total de 36140, començant en el registre 10841, acabant en el 10860