Tots els trobats: 36.098
Ocurrències: 2.234.423
Pàgina 546 de 1805, es mostren 20 registres d'un total de 36098, començant en el registre 10901, acabant en el 10920
Mot Accepció 1a. doc. DiCCA-XV
desatapar verbo trans.   Quitar <una persona> lo que cubre [algo]. 1471
desatar verbo trans.   Hacer <una persona> que [alguien o algo] que estaba sujeto deje de estarlo. 1430-60
desatar verbo trans.   Hacer <una persona> que [algo] deje de existir. 1430-60
desatar verbo trans.   Separar <una persona> las partes de [algo]. 1430-60
desatar verbo pron.   Perder <una persona> la contención. 1430-60
desatavío sust. masc.   Ausencia de compostura. 1499
desatentadamente adv.   De manera excesiva o desordenada. 1494
desatentado -a adj.   Que sobrepasa toda medida o carece de proporción. 1488-90
desatentado -a adj.   Que carece de control. 1488-90
desatentar verbo trans.   Hacer perder <una persona o una cosa> la cordura o la sensatez [a alguien]. 1445-63
desatentar verbo intrans.   Perder <una persona> la cordura. 1445-63
desatiento sust. masc.   Ausencia de moderación o de sensatez. 1445-63
desatiento sust. masc.   Sentimiento de intranquilidad o desazón. 1445-63
desatiento sust. masc.   Acción carente de sensatez o de moderación. 1445-63
desatinado -a adj.   Que carece de acierto o de sensatez. 1494

desatinar

verbo intrans.   Perder <una persona> el orden o la compostura. 1486

desatinar

verbo trans.   Causar <una persona, un animal o una cosa> confusión o desorden [a alguien o algo]. 1486
desatino sust. masc.   Acción carente de acierto o sensatez. 1499
desautorizar verbo trans.   Quitar <una persona> credibilidad [a alguien o algo]. 1488
desavenido -a adj.   Que está en oposición con otros o manifiesta pareceres opuestos. 1460-80
Pàgina 546 de 1805, es mostren 20 registres d'un total de 36098, començant en el registre 10901, acabant en el 10920