Mot | Accepció | Frase | Situació | |
---|---|---|---|---|
vino | 1 |
E si n·j ha metida endereçar la ha. E por aventura todo | vjno | que sepa a·la fusta, o a·la tierra, o al lagar endreçar
|
B-Enxerir-243r (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
pez. E seran aquj dos causas de dolor de cabeça. E si el | vjno | por el vaso mal conseruado se podrira. sea colgado dentro del vaso. vn
|
B-Enxerir-243r (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
sacaras el saquete. E y[o] he ya prouado aquesto. Asi mesmo si el | vjno | començara a enagresçer, commo dixo a mj vn doctor dicho Ameti. meteras simjente
|
B-Enxerir-243r (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
me vna fembra que ella avia prouado. que como la çerueza que es | vjno | en Alamañya, o beuraje suyo se començaua enagrir que colgauan .ij. iij. hueuos
|
B-Enxerir-243r (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
qual cosa si es verdat de çerueza non es de nesçesidat, sea del | vjno | semblant.§ Por que en los presçedentes no avemos fecha mençion del vinagre. sigue·
|
B-Enxerir-243r (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
lo de aquella. E luego sera fecho vinagre. Assi mesmo si de buen | vjno | querras fazer vinagre. finche algunt baxillo fasta al medio, del vjno e mete·
|
B-Enxerir-243v (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
de buen vjno querras fazer vinagre. finche algunt baxillo fasta al medio, del | vjno | e mete·lo al sol o çerca del fuego e tornara agro. mucho
|
B-Enxerir-243v (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
puesto al fuego de lexos. E poco a poco sea metido en·el | vjno | . e tornara vinagre. Assi mesmo faras en tres dias buen vjnagre. si metes
|
B-Enxerir-243v (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
prouado. Asi mesmo vn pedaço de azero foguejant amatado muchas vezes en·el | vjno | lo faze tornar vinagre. Asy mesmo sy es ferujdo el vjno e espumado.
|
B-Enxerir-243v (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
en·el vjno lo faze tornar vinagre. Asy mesmo sy es ferujdo el | vjno | e espumado. e que lo dexes asi estar, torna vinagre. Asy mesmo sy
|
B-Enxerir-243v (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
torna vinagre. Asy mesmo sy ay meteras pedaços de salze dentro en·el | vjno | luego tornara vjnagre.§ La clarea, o el piment bueno, en aquesta forma se
|
B-Enxerir-243v (1400-60) | Ampliar |
vino | 1 |
sincopi y la passion cordiaca. E su hoya muy delgada puesta sobre el | vino | lo haze muy bueno para contra las enfermedades del higado, y para contra
|
B-Metales-003r (1497) | Ampliar |
vino | 1 |
materia que es el cobre, en·los vasos hechos d·esta materia el | vino | y la bianda puestos y que mucho ende estan han despues vn orrible
|
B-Metales-004r (1497) | Ampliar |
vino | 1 |
grand quantidad beuido con continuo mouimiento del paciente, a·lo mesmo vale el | vino | cocho con ynçencios y ysopo esto dize Plateario. Y es dicho azogue porque
|
B-Metales-005v (1497) | Ampliar |
vino | 1 |
jacinto que no es totalmente de color de fuego: mas ha color de | vino | , y sus especies son .v. segun afirma Ysidoro. Pero segun Diascorides, la principal
|
B-Metales-006v (1497) | Ampliar |
vino | 1 |
porque si es majada y mezclada con agua da muy buen olor de | vino | , y lo que en ella es marauilloso es que mucho resiste a·la
|
B-Metales-012v (1497) | Ampliar |
vino | 1 |
con arena los limpien, y las cosas que son dentro como agua y | vino | , y semejantes son abhominables al gusto, y al sentido de oler: sino que
|
B-Metales-013v (1497) | Ampliar |
vino | 1 |
o con el aluayalde segun dize Ysidoro. Si el hierro ardiente en·el | vino | , o en·la leche fue muchas vezes amortado, es el vino a·los
|
B-Metales-016v (1497) | Ampliar |
vino | 1 |
en·el vino, o en·la leche fue muchas vezes amortado, es el | vino | a·los que han mal de baço y semejantes enfermedades muy bueno segun
|
B-Metales-016v (1497) | Ampliar |
vino | 1 |
en·la cabeça del sapo, la qual quitada dende y mucho limpiada con | vino | y con agua es muy preciada segun dize Diascoro. En esta piedra pareçe
|
B-Metales-024r (1497) | Ampliar |