Tots els trobats: 866
Ocurrències: 7.566
Pàgina 26 de 44, es mostren 20 registres d'un total de 866, començant en el registre 501, acabant en el 520
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV
maitines Tomado del catalán maitines, derivado de matí, 'mañana', y este del latín (TEMPUS) MATUTINUM, derivado de MANE 'la mañana'. 1140 (CORDE: 1140) 1470
malcoraje Tomado del catalán malcoratge, alteración, por etimología popular, de mercuriatge, derivado del antropónimo MERCURIUS. 1817 (CORDE: 1598) 1471
malví Tomado del catalán malví, derivado de malva, del latín MALVAM, 'malva'. Ø (CORDE: 1400-50) 1400-60
manjar Tomado del catalán o del occitano manjar, del latín vulgar MANDICARE, por MANDUCARE, 'comer', y este derivado de MANDUCUS, 'comilón', derivado a su vez de MANDERE, 'masticar'. 1220-50 (CORDE: 1200) 1417
margallón Tomado del catalán margalló, variante de bargalló, de origen incierto, tal vez del latín vulgar *AFRICANIONE, ‘planta africana’, a través del romanandalusí (a)bregalyon. 1817 (CORDE: 1400) 1400-60
marmesor -ora Tomado del catalán marmessor, del latín MANUMISSOREM, derivado de MANUMITTERE, 'libertar esclavos', compuesto de MANUS, 'mano', y MITTERE, 'enviar, meter'. 1323-69 (CORDE: 1223) 1492
marmesoría Derivado de marmessor, tomado del catalán marmessor, del latín MANUMISSOREM, derivado de MANUMITTERE, 'libertar esclavos'. Ø (CORDE: 1486) 1417
maror Tomado del catalán maror, derivado de mar, del latín MARE, 'mar'. Ø 1498
martinenco -a Tomado del catalán martinenc, derivado del antropónimo latino Martinus. Ø (CORDE: 1400) 1400-60
mas2 Tomado del catalán mas, del latín tardío MANSUM, ‘residencia’, derivado de MANERE, ‘permanecer’. s.f. (CORDE: 1400) 1400-60
masa2 Tomado del catalán massa, evolución adverbial del sustantivo massa, del latín MASSAM, 'amontonamiento'. Ø (CORDE: 1275) 1400-60
mastegar Tomado del catalán mastegar, del latín MASTICARE, 'masticar'. Ø (CORDE: 1376-96) 1499
mástico Tomado catalán màstic, y este del árabe andalusí almáṣṭaka, 'resina de lentisco', a su vez, del griego mastikhē. s.f. (CORDE: 1250) 1400-60
mateix1 -eixa Tomado del catalán mateix, del latín vulgar METIPSEM, 'él mismo en persona'. Ø (CORDE: 1376-96) 1417
mateix2 Tomado del catalán mateix, del latín vulgar METIPSEM, 'él mismo en persona'. Ø (CORDE: 1396) 1417
maurar Tomado del catalán maurar, del latín MACERARE, ‘ablandar humedeciendo’. Ø (CORDE: 1400) 1400-60
meco -a Tomado del catalán mec, 'lampiño', de origen incierto, probablemente expresivo, con influencia del latín moechus, 'mujeriego, afeminado'. 1500 (CORDE: 1438) 1494
melsa Tomado del catalán melsa, y este del gótico *MILTJA, 'bazo'. s.f. (CORDE: 1379-84) 1470
menador Tomado del catalán menador, derivado de menar, del latín MINARE, ‘conducir el ganado’, derivado de MINA, ‘amenaza’. Ø (CORDE: 1400) 1400-60
menar Tomado del catalán o del occitano menar, del latín vulgar MINARE, 'perseguir animales', derivado de MINAE, 'amenazas, salientes de un muro'. 1220-50 (CORDE: 1200) 1400-60
Pàgina 26 de 44, es mostren 20 registres d'un total de 866, començant en el registre 501, acabant en el 520